Catalan Basque English French Galician Italian Portuguese Spanish
Estàs aquí:HomeQui somUna mica d'Història

Una mica d'Història

En l'article publicat en la revista "Tota La Sagrera" al juliol de 2011, s'explica com va sorgir la idea de crear una associació al nostre barri.

Quan una idea neix

     3 de Juliol de 2011

    Autor: Victor Caparros

    Publicat a: "Tota la Sagrera"

 

Necessitat, dependència, pobresa, molta pobresa, tristesa, solitud, abandó, marginació social i inhumana...Tots aquests substantius son molt a prop de tots nosaltres. Molt sovint caiem en la trampa de que aquestes paraules només es presenten en ciutats allunyades, en barris desconeguts i en els que no hi fem el nostre dia a dia. Però i si us dic que poden ser els nostres veïns, el senyor que ens trobem assegut al banc de la Plaça Masades cada dia, el noi que regira les brosses dels Jardins d’Elx per la tarda al voltant de les sis, la senyora que amb el carret de la seva filla passeja amb normalitat aparent pel carrer de la Sagrera, la noia que estirada sola al Parc de la Pegaso se li escapa una llàgrima? Us ho podríeu creure que tota aquesta gent, veïns nostres, també es podrien definir amb aquestes paraules?

 

Desgraciadament la “crisi” que ens ha envaït de manera quasi imperialista des de fa ja un parell d’anys és una crisi dels pobres. Alguns empresaris sense escrúpols s’aprofiten de la situació per accelerar l’atur dels treballadors. Les xifres no cal que les reprodueixi, són esgarrifoses i si donem un cop d’ull al nostre barri veiem com a la parada de metro que ens baixem puja algú que demana o persones venen klinex quan el semàfor es posa en vermell. Això realment és molt trist.

 

Davant d’aquest panorama hi ha tres opcions: ser cec, tenir petits problemes de vista i o bé veure i estar bé. Ser cec és ni tan sols voler mirar aquella pobresa que ens rodeja, ni tan sols admetre que hi ha pobres en el nostre voltant i car si no ho veuen són coixos d’actuació ja que neguen i dormen tan tranquils. Tenir petits problemes de vista són aquells que veuen que hi ha una mica de pobresa al barri però que tampoc hi ha per tant i que no malgastaré el meu temps per ajudar a qui tampoc necessita el meu temps. La última opció reconec que no es la més còmode, es veure clar, veure la pobresa que hi ha en el nostre barri, veure que no tot és rosa pels nostres carrers i a més a més actuar, posar-se en moviment, si ho voleu els més escèptics “perdre” una hora setmanal que a molta gent li podria significar la possibilitat de veure el sol (amb tot el respecte al col•lectiu d’invidents visuals, en aquest paràgraf és un sentit totalment metafòric).

 

La idea ha de sorgir de les profunditats del poble, que ha de sortir de cor, ha de ser un pacte de totes les persones, comunitats, col•lectius i entitats del nostre barri. Un enorme moviment social que permeti cobrir totes les necessitats de tots els qui pateixen a La Sagrera. Una gran onada que doni de beure aquelles persones que estan assedegades.

 

Així neix la idea d’aglutinar esforços en el que ja podem anomenar "La Sagrera es Mou", aquest és el vent que ha de posar en marxa la gran onada, les cames que han de permetre començar el gran moviment. La idea ens permet somniar en eradicar la pobresa, l’exclusió social i la solitud dels nostres veïns i veïnes. La idea no es troba en el nostre interior si no que es propaga per l’aire, s’expandeix començant per la parròquia de Crist Rei, baixa per jardins d’Elx i per Martí Molins, es repenja dels balcons de la plaça Masades, va a gran velocitat pel carrer de la Sagrera, està a les branques dels arbres i al llac del Parc de la Pegaso. Es transportada per la suau brisa que aquest matí primaveral us rossa la cara quasi imperceptible. Us repto a que us fixeu en aquest ventet i penseu com us rodeja, si esteu atents podreu veure la idea com penetra el vostre pensament.

 

La Sagrera es Mou és una entitat formada per persones amb perfils diferents però amb un mateix camí que a partir de comissions de treball engeguem el objectiu que se’ns posa el davant. Ara mateix La Sagrera es Mou ja està en marxa, la comissió de les "Festes de la primavera de la Sagrera" esta preparant la nostra presentació en els carrers, estem organitzant un gran banc d’aliments per aquestes dates, per ajudar a la parròquia a que pugui ampliar el seu ventall de famílies que necessiten dels aliments més bàsics.

 

A més hi ha un projecte que ens il•lusiona especialment que és el de recollida d’aliments frescos al mercat de Felip II. Això significaria convertir el nostre mercat en el primer a tota Barcelona de fer una acció com aquesta. Una comissió treballa per aconseguir-ho.

 

El treball en comissions permet fer que hi hagi un grup de gent dins de la entitat que s’encarregui de organitzar actes i col•laboracions diverses. Així el funcionament és més àgil i eficient, a més permet donar resposta ràpida a dificultats que sorgeixin.

 

Estem esperançats de fer coses molt grans pel nostre barri, som gent amb idees noves, amb ganes d’eradicar la pobresa de La Sagrera, invitem a tothom a formar-ne part del projecte i totes les actituds democràtiques, sense ànim de lucrar-se individualment i l’aportació de idees innovadores hi tindran cabuda.

 

Aquesta esperança vol entrar en totes les persones que fan vida a La Sagrera, que viuen en aquest barri, a totes les entitats que engrandeixen l’activitat dels sagrerencs i sagrerenques, també que penetri per les balconades de l’Església que tan a fet pel barri. Us animo a formar part d’aquest moviment, us animo a ser la gota d’aigua que transportarà l’onada.

 

A títol personal estic molt i molt orgullós de veure com el meu barri te aquesta capacitat de moviment. De veure com les persones als ulls tenen aquesta brillantor que es transmet. De somriure d’aquella manera que fa que tots somriguem. Perquè no contagiar això a totes les persones de La Sagrera per construir el millor barri de Barcelona

 

More in this category: «Junta Directiva